Aquets derivats se fabricaven a mitjans dels 80 a La Coruña (Galícia) per l’empresa IMESA. Aquesta empresa, en principi es dedicava a les maquines recreatives, i suposo que la idea va sorgí de la necessitat del trasllat d’aquestes maquines.

            Inicialment es va pensa en adaptar el Seat Ritmo, però como Seat el va substituí per el Ronda, la idea es va adaptar per utilitzar els Seat Ronda LD de 1714 cm³  i 55 CV. Alguns anys desprès, quan el Ronda es va deixar de fabricar es va substituí per el Seat Màlaga.

En aquella època Seat encara col·laborava amb varies  empreses semiartesanals, facilitin-li els vehicles a mig muntar i el material necessari. Seat,  inclús utilitzava la seva pròpia xarxa de concessionaris per distribuir alguns d’aquets models especials.

Quan Volkswagen es va fer carreg de Seat, es va deixar de subministrar aquets materials, por que ells no tenien cap interès amb aquesta  classe de projectes de empreses alienes així que poc temps desprès es va abandonar la producció i IMESA va passar a fer altres tipus de treballs, com era la conversió per transports isotèrmics dels autobastidors de les Citroën C15.

            IMESA utilitzava la fibra de vidre per construir gran part de la carrosseria, de aquí el seu  eslògan “La furgoneta que nunca se oxida”. Segons les meves dades  va fabricar  la furgoneta en les versions tancada i y semiacristallada, completant la seva gama amb una Pick-Up biplaza.

            A la Pick-Up se li podia muntar en qualsevol moment un sostre de fibra per tancar i protegir la zona de carrega. IMESA muntava a les seves furgonetes els pilots posteriors de Seat Panda.