BARCELONA 
Estatua de Colón
Els primers indicis humans trobats a l'àrea del que avui ocupa Barcelona corresponen a un taller de jaspe localitzat al Morrot (Montjuïc) que proporcionava útils als homes del paleolític, uns 9000 anys a.C.
Així que és de suposar que les hordes prehistòriques rondavan durant les seves caçeres, pel pla del Barcelonès que estava cobert per boscos, on abundaven petits turons.
Els primers barcelonins (que vés a saber com es deien ) que es van assentar en aquells petits turons situats al Pla de Barcelona (comprès entre Collserola, el mar i els rius Besós i Llobregat), eren els Laietans pels voltans del fi del neolític (2000-1500 a.C.) i així ho demostren: un sepulcre al turó de Monterols, un petit poblat de cabanes circulars a prop de l'actual Hospital de Sant Pau, i poca cosa més. El poblat més important dels Laietans (que probablement es deia Laie) estava situat al turó de Montjuïc, al peu del turó hi havia un petit port natural. També habitaven al cim del Puget i al turó de la Rovira entre altres. Per el segle VII a.C. va arribar algun que altre cèltic que ens portà la metal-lúrgia, la incineració del morts i la ceramica de decoracions geomètriques.
Cap al segle VI a.C. cal situar la creació de la primera ciutat de Barcelona pels ibers pertanyents a les tribus dels laietans que habitavan a Montjuic. Clar que a mi m'agrada més la llegenda del segle XIII que suposa que Hèrcules fundà Barcelona al arribar per mar des de Tebes. O aquella altre que l'atribueig a Amilcar, per la semblança del nom Barcino amb el llinatge Barca.
Els primers vestigis dels romans els troben a partir del 218 a.C. quan van desembarcar a Ampúries (Emporion) per atacar la reraguarda de les tropes Cartagineses d'Aníbal. Diuen que en Caius Caetius es va encarregar de la construcció del recinte emmurallat pròxim a la ciutat ibèrica de Montjuïc i al port situat a prop de la desembocadura del Llobregat. Possiblement a causa dels aluvions del riu aquest port va anar perdent valor estratègic, cosa que comporta la decadència de la Barcelona de Montjuïc (Laie).
Cap al final del segle I a.C. i sota la protecció de Juli Cèsar i d'August, es funda la colònia "Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino" al mont Taber i els seus habitants son anomanats Barcinonenses, des d'aquest indret es dominava tota la plana i bona part del litoral. Aquesta segona Barcelona ja és descrita com un indret agradable, de terra fèrtil i amb un port acollidor.
Del segle I d.C. es conserven 4 columnes de 9 m. d'alçada que probablement pertanyien al temple dedicat a August. La màxima prosperitat de la colonia correspon al segle II, d'aquesta época són les restes dels dos aqüaductes que possiblement formaven part de les termes. Sembla probable que la ciutat estés totalment voltada d'una muralla amb quatre portes als extrems de les dues vies principals i tenia una extensio d'unes 10 hectàreas. L'actual plaça de Sant Jaume es mes o meys el centre del que era la Barcelona romana. Es calcula que al segle III la població era d'entre 3.500 i 5.000 habitants.
Ja a l'any 415 el rei visigot Ataülf s'estableix a Barcelona així que durant uns quants mesos Barcelona va ser la capital del regne visigot. Al 416 la capitalitat es trasllada a Tolosa.
El 531 Baecelona torna a ser capital visigoda, però també per poc temps, doncs amb l'expansió visigoda per la península ibèrica, es fixa la capital a Toledo.
El visir Al-Hurr , de camí cap al pirineu , ocupà Barcelona (717-718) i la incorporà al món islàmic, de manera que ara ens tocava ser musulmans. Aquesta ocupació es va fer sense destrucció i respectant les autoritats cívils i religioses, o sigui que de fet la vida dels barcelonins no va canviar gaire. Al no haver-hi destrucció, no va haver-hi reconstrucció, per aixó no hi ha gaires vestigis d'aquella època.
A Tolosa, l'any 801 fou decidida la conquesta de Barcelona per les tropes franques de Carlomagne, sota les ordres de Lluís el piatós. El setge durà tot l'estiu i a la tardor es va pactar la rendició de Barcelona.
Sota la dominació franca, Barcelona es converteix en la seu del comte governador del territori. Els primers comtes de Barcelona eren quasi tots estrangers.
El 815 i 827 els musulmans fracassaren davant les muralles de la ciutat, però l'any 852 fou pressa i devastada.
Des dels inicis del cristianisme, Santa Eulalia fou objecte de gran devoció a Barcelona, arribant a convertir-se en la seva patrona. Durant molts anys s'ignorava on es trobaven les seves restes (cosa natural , si és té en compte la dubtosa existència d'aquesta Santa).Finalment l'any 874 tingué lloc a Santa Maria del Mar la descoberta d'un cos atribuït a Santa Eulàlia i el seu trasllat a la catedral. Molt curiós és el miracle que va passar durant el trasllat, relacionat amb l´amputació d'un dit del cos).
L'any 985 els barcelonins van resistir durant 6 dies la devastadora envestida dels musulmans (Almansor), pero finalment va caure i va ser pressa, saquejada i incendiada.
Al llarg del segle XI el comtat de Barcelona esten els seus dominis convertint-se en la capital d'un vast territori que anava des de l'Ebre fins a la Provença.
La necessitat de protegir els barris que s'anavan extenent fora de l'antic recinte emmurallat, obliga a iniciar la construcció d'una nova muralla. Aixó va ser durant el reinat de Jaume I l'any 1260. El circuit de la nova muralla era de 5.100 m. i tancava un àrea de quasi 1,5 km quadrats a la que s'accedia per 8 portes (80 torres la fortificaven).
Durant els segles XIII i XIV van ser nombroses les reedificacions en un estil arquitectònic recient importat de França i que va imprimir un segell propi a la ciutat: el Gòtic.
Pero, paradojicament tant important ciutat del segle XIV encara no tenia port marítim, (el de Montjuïc ja estava abandonat). Les naus de gran calatge havien de descarregar a la platja ajudades per petites barques i mossos de corda. Els propietaris de les barques (que vivien al barri de la Ribera) tenien un bon nombre d´esclaus per fer aquesta feina. Aquesta Barcelona, que ja tenia uns 30.000 habitants va haver d'esperar al segle XV per iniciar la construcció del seu port artificial, quan ja havia acabat el màxim esplandor de la marina catalana.
La pesta va ser una catàstrofe demogràfica per Barcelona durant el segle XV (van haver-hi epidèmies els anys 1410, 1429, 1439, 1448, 1465, 1476, 1483, 1493, 1497) que la va deixar amb uns 20.000 habitants, és a dir una tercera part meins que al segle anterior. El barri del Raval estava despoblat i el creixement de la ciutat es va paral·litzar.
Als segles XVI i XVII, la ciutat anava creixent i desenvolupant-se, és l'època en la que apareixen els oficis i amb ells els gremis al voltant de Santa Maria del Mar i del barri de la Ribera. Aixó convertiria Barcelona en una ciutat de mercaders, navegants, comerciants i professionals. Era una ciutat participativa, corporativa, selectiva i gradualista. Era la Barcelona dels gremis. Els gremis solien agruparse per carrers; per aquest motiu molts carrers de Barcelona conserven des d'aquesta època medieval els noms dels oficis que en ells es desemvulupaven.
Amb el segle XVIII arriba un altre episodi negre per Barcelona. El contingent de Felip V, comandat pel duc de Pópoli i amb 20.000 homes va arribar a Barcelona el 25 de Juliol de 1713. Barcelona només contava per la seva defensa amb 5.500 homes. El desenllaç era previsible. No obstant Barcelona va resistir més d'un any els asalts i bombardeijos, però l' 11 de setembre del 1714 va caure sota el pes de les tropes felipistes que ja contavan amb 35.000 homes. Catalunya va passar a dependre de les lleis de Castella i Barcelona queda reduida a una vida provinciana.
De totes maneres el 1725 s'inicia una nova recuperació de Barcelona. Es van efectuar grans transformacions agràries, va creixer el comerç amb les colònies, van apareixer les fabriques de teixits (cotó i llana), etc. Dels 30.000 habitants que érem al 1717 vam passar a ser 130.000 a finals de segle.
El 24 de Desembre de 1757 s'inagura la primera il·luminació pública. Consistia en fanals d'oli que penjavan de una corda que anava d'un extrem a l'altre del carrer.
L'1 d'octubre de 1792 apareix el Diari de Barcelona, primer diari de la ciutat.
Al 1812, durant la guerra del Francès (Independència, segons Espanya) Catalunya era anexionada oficialment a l'imperi Francès i Barcelona va passar a ser la capital del departament de Montserrat, encara que per pocs anys.
L'1 de octubre de 1842 s'inaugura la primera il·luminació a gas (destil·lacio seca de la hulla).
La indústria seguia creixent a Barcelona i se la coneixia per la petita Manchester. Com a prova tenim la inauguració del primer ferrocarril d'Espanya, el 28 de octubre de 1848 entre Barcelona i Mataró, tot i que les empreses de diligències de Barcelona van sabotegar un del ponts pocs dies abans. Després de la línea de Mataró, es va construir la de Granollers (1854), Sabadell- Terrassa (1855) i Martorell (1859). També serveixen de prova les primeres grans instalacions metal·lurgiques com son les fàbriques El Vapor, Nueva Vulcano (1836), La Maquinista Terrestre i Maritima (1855), etc.
Al 1854 ja s'apinyaven 160.000 habitants a Barcelona. No hi cavien dins de les muralles. Feia temps que es demanava al govern central el seu enderroc, pero fins aquest any no es va aconseguir el permís de demolició. Barcelona ja podia créixer, pero ....... vam perdre una gran obra arquitectònica.
Impulsada per l'emprenedora burgesia, es va realitzar amb gran éxit la primera Exposició Universal de Barcelona, era l'any 1888. La preparació de l'exposició va servir per la realització de molts projectes urbanístics.
Era l'any 1899 quan un estranger, Johan Gamper, fundà a Barcelona, un gran club, li va posar el nom de Barcelona Club de futbol és a dir "El Barça".
Al 1904 se fundà a Barcelona una empresa que seria emblemàtica, era La Hispano Suiza Fábrica de Automoviles S.A. Els seus cotxes van obtenir una gran i merescuda fama internacional per la seva excel·lent mecànica. Des del 1909 va participar amb nombroses competicions internacionals obtenint grans éxits.
L'any 1929 tingué lloc la II Exposició Internacional de Barcelona. Va tenir molt d'éxit, malgrat que amb l'inici de la recessió econòmica, que comença amb el "crac" de la borsa de Nova York el 29 d'octubre, va fer que moltes empresses es retiressin a darrera hora. Les obres van començar el 1917 i es van donar per acabades el 1923, però per raons polítiques, el certamen es va retrasar fins el 1929. Aquí és impossible detallar totes les obres que es van fer a Barcelona amb motiu de l'Exposició, només diré que es van construir barris sencers, monuments, jardins, el funicular de Montjuïc, el poble Espanyol, etc. A mi, com a tècnic. el que més m'agrada són les fabuloses fonts de Montjuïc (Font Màgica) realitzades segons el projecte de Carles Buïges i els tècnics de Westinghose.
Amb la caiguda del general Primo de Rivera el gener de 1930, es va proclamar la república catalana, que va ser substituida per la Generalitat de Cataluya (primer de manera provisional) que va ser reconeguda oficialment el 9 de setembre del 1932. A partir d'aquesta data s'inicien moltes obres a Barcelona, moltes d'elles de caire social. Per exemple, per albergar part de la gran inmigració que arribava a la ciutat, procedent de tot Espanya (al 1930 hi havia 1 mil·lio d'habitans) es creen barris "de cases barates" com Can Tunis, Baró de Viver, etc. Un edifici emblematic iniciat l'any 1933 és la Casa Bloc, situada a Sant Andreu.
A les quatre de la matinada del diumenge 19 de Juliol del 1936, els militars secunden la rebel·lio que va començar en el protectorat espanyol del Marroc, i intenten fer-se forts en els centres de comunicacions i edificis públics de Barcelona, però van trobar una gran oposicio revolucionària. A les sis de la tarda el general Goded i tot el seu estat major es rendeixen.
Però la guerra es va anar escampant per Espanya, i Barcelona va ser brutalment bombardejada en nombroses ocasions. De fet, era la primera vagada de la història en que una gran ciutat, amb un mil·lio d'habitatnts, era bombardejada indiscriminadament, sent la majoria de les víctimes població civil.
Amb la caiguda de Barcelona i Madrid el 1939, acaba la guerra civil, i comença un període en que es prohibeix qualsevol manifestació d'identitat catalana, es suprimeix l'Estatut, s'aboleix la Generalitat i tots el carrecs van ser ocupats, per no dir usurpats, per persones adictes al franquisme procedents de la resta d'Espanya. Els noms del carrers es van have de castellenitzar, els monuments catalans destruits, la bandera catalana proscrita, les pressons es van omplir de presoners polítics i molts d'ells van ser afusellats fins i tot molt de temps després de que acabés la guerra com per exemple Lluis Companys el 15 d'octubre de 1940.
La política dictatorial del general Franco, va portar a Espanya i per consecuent a Catalunya a un període d'aïllament, lluny del desemvulopament econòmic, social i cultural que van experimentar la resta de païssos desarrollats del nostre entorn.
Durant els següents anys quelsevol iniciativa industrial era truncada, usualment els permissos d'apertures d'empreses eren denegats amb el segell "Industria autorizada fuera del ámbito de las provincias catalanas" fins que al 1950, pressionat pel govern italia i la FIAT, que els interessavan més les raons estretègiques i economiques que les revantges, el règim franquista es va veure forçat a instalar la primera gran factoria d'automòbils a Barcelona. Seria la SEAT que va iniciar la producció al maig de 1953 i que amb una plantilla inicial de 925 treballadors va fabricar 956 cotxes del model SEAT 1400 en la resta de l'any (5 per dia).
No obstant, cal destacar que a començaments d'aquesta època, el cotxe mes popular a la ciutat de Barcelona era el Biscuter, una especie de joguina que amb un motor de 400cc arribava als 65 km/h, es fabricava a Sant Adrià de Besós. Els primers Biscuters no tenien marxa enrera i s'havien d'aparcar a mà.
La forta inmigració amparada en la política franquista va forçar el creixement totalment desordenat i corrupte de la ciutat. Així van créixer grands barris de viviendes (la majoria de mala qualitat) sense cap tipus de serveis. Montbau, la Guineueta, la Verneda, Horta, el Carmel i Nou Barris poden servir d'exemple. Barcelona va passar de 1.280.179 habitants el 1950 a 1.745.142 el 1970.
A finals dels anys 50, Barcelona ja estava recuperada de la crueltat de la guerra i comença a plantar-li cara a la dictadura. Els moviments clandestins integren organitzacions de treballadores, estudiantils, profesionals i intelectuals. Entre ells cal destacar la fundació, l'any 1961, del moviment "Els Setze Jutges" que va escollir la canço en catalá per manifestar el seu descontent i actitud de resistència al règim franquista, neix així "LA NOVA CANÇÓ"
Durant els anys 60 i 70, es produeix, en part per la imposada estabilitat política, cert desemvolupament econòmic i una tímida obertura a l'exterior, de la que Catalunya (i Barcelona) sap sortir-ne beneficiada i veurà augmentar les seves capacitats económiques i benestar social.
Amb la mort de Franco (1975) i amb la proclamació de Juan Carlos I com a rei d'Espanya s'arriba a les primeres eleccions democràtiques (1977) que possibilitaran el retorn a Barcelona del President de la Generalitat de Catalunya, resurgin les idees nacionalistes i autonòmiques de la majoria dels catalans, que es plasmaran en l'estatut de autonomia l'any 1979.
Durant aquest període de temps, Barcelona no deixa de desarrollar-se a tots nivells, culminat amb la celabració del Jocs Olímpics l'any 1992, amb Pasqual Maragall al front de l'alcaldia, que suposa un altre gran reconversió urbanística de diferents sectors de la ciutat.
Per acabar, es pot afirmar que Barcelona s'ha convertit, a inicis del segle XXI en una de les ciutats europees amb més dinamisme i atractiu tant per la seva gent com per als visitants que arriben de totes les parts del món, atrets per la seva arquitectura, manifestacions culturals, platges i per descomptat per la seva gent. ¡¡¡ Bona estada !!!.
Barri Gotic
Sagrada Familia (Gaudi)
Tibidabo
Dama del paraigües
Casa Milà (Gaudi)
Torre Calatrava
Entrada a l'exposició
Torre de Collcerola
Catedral
Biscuter
Sagrada Familia (Gaudi)
